En un dels consells en què participo com a Family Business Advisor, treballàvem amb la nova generació de propietaris sobre un tema que inquieta gairebé totes les empreses: la rotació de persones clau.
Un d’ells comentava que, comparant-se amb els seus competidors, es considerava afortunat: el seu índex de rotació era clarament inferior al del mercat tot i estar en un sector tan volàtil com el tecnològic.
Segons ell, la clau havia estat una decisió presa dos anys abans: incorporar al Consell un professional expert en gestió del talent (que, en aquest cas, era jo). Però l’important no és la persona, sinó el rol.
Per què?
Perquè van decidir apostar per un “pla de lleialtat” en lloc d’un “pla de retenció”.
I la diferència és enorme:
La retenció posa tota la responsabilitat en l’empresa. La lleialtat és un vincle bidireccional: empresa–persona.
Millorar la fórmula de valor rebut per l’esforç realitzat.
Un pla de mentoria interna més enllà del coneixement tècnic. Acompanyar cap a l’èxit.
Participació real en decisions que afecten cada persona.
Visibilitat estratègica. Sentir-se part nuclear d’un tot col·lectiu.
Comunicació transparent sobre l’evolució de l’empresa.Els resultats han estat clars i la conclusió, diàfana.
Quan des del Govern Corporatiu es dedica temps a les persones i se’ls dona la mateixa prioritat que als resultats (els uns sense els altres són impossibles), allò que per a uns és una amenaça per a altres es converteix en una oportunitat.
Una reflexió: les empreses que no reserven en els seus Consells espai per parlar del que realment sosté qualsevol projecte —el seu talent— corren el risc de perdre’l.
Les que sí que ho fan avancen amb més estabilitat, més compromís i més futur.
Juanjo Planes
President de Konsac
